Nutri-Score: una eina útil... però no infal·lible
En els últims anys, molts productes alimentaris porten una etiqueta amb lletres i colors que
va del verd fosc a roig i de la lletra A a la E. Es tracta del sistema Nutri-Score, una eina
dissenyada amb la intenció d’ajudar els consumidors a triar de forma ràpida i visual aliments
“més saludables”.
Aquesta classificació es basa en una fórmula que valora negativament el contingut en
calories, greixos saturats, sucres i sal, i valora positivament la presència de fibra, proteïnes,
fruites, verdures, llegums, fruita seca i olis considerats “de qualitat” (com el d’oliva, colza o
nous).
Fins ací tot pareix coherent. Però quan ho apliquem a aliments concrets, sorgeixen les
incoherències. El problema principal del Nutri-Score és que mesura els aliments de forma
descontextualitzada, penalitzant uns productes saludables i premiant-ne altres
ultraprocessats que no haurien de formar part habitual de la nostra dieta.
Un exemple claríssim és l’oli d’oliva verge extra (OOVE), base fonamental de la dieta
mediterrània. Estem parlant d’un producte mínimament processat, ric en àcids grassos
monoinsaturats, polifenols, vitamina E i altres compostos amb efectes antiinflamatoris,
antioxidants i cardioprotectors. A més, diversos estudis científics avalen que el seu consum
habitual està relacionat amb una menor incidència de malalties cardiovasculars, diabetis
tipus 2 i alguns tipus de càncer.
Tanmateix, el Nutri-Score assigna a aquest oli una classificació C o fins i tot D, segons la
versió utilitzada. Per què? Perquè és alt en calories i greixos, encara que siguen greixos
saludables. Això fa que un consumidor poc informat puga pensar que és un producte
“menys sa” que una galeta sense sucre o una beguda ensucrada light.
Hem de trencar amb el mite que “els greixos són dolents”. L’important no és la
quantitat, sinó la qualitat i el context. El greix de l’oli d’oliva no té res a veure amb el greix
trans de la brioixeria industrial. I encara menys quan parlem d’un producte que s’utilitza com
a condiment i no com a aliment principal.
Consumir OOVE dins d’una dieta equilibrada, amb aliments frescos i cuina casolana, és
molt diferent que consumir greixos saturats i trans presents en molts productes processats.
Penalitzar-lo pel seu contingut calòric és una visió reduccionista i desconnectada de la
realitat nutricional.
Per altra banda, tenim productes com la Coca-Cola Zero Zero, una beguda que no aporta
calories, sucres ni greixos. En conseqüència, segons el Nutri-Score, mereix una
classificació A, la màxima possible.
“Però, realment és un aliment saludable?”
Des del punt de vista nutricional, la resposta és: no. És cert que no té calories ni sucre, però
tampoc aporta nutrients beneficiosos. No conté vitamines, minerals, fibra ni cap altre
component que millore la nostra salut. A més, està feta a base d’aigua carbonatada,
edulcorants artificials, àcids i colorants.
Alguns estudis apunten que el consum habitual de begudes edulcorades pot influir
negativament en la regulació de la gana, en la microbiota intestinal i fins i tot en la percepció
del sabor dolç, especialment en infants.
“Llavors, com pot ser que una beguda d’aquest tipus tinga millor puntuació que l’oli d’oliva?”
Un dels problemes del Nutri-Score és que molts consumidors el fan servir per comparar
aliments molt diferents entre si. Però realment, aquesta eina està pensada per comparar
productes dins d’una mateixa categoria (per exemple, entre diferents iogurts o cereals).
Comparar un refresc amb un oli és una lectura errònia del sistema.
Encara així, és evident que si un sistema de classificació dona millor puntuació a una
Coca-Cola Zero que a un aliment tradicional de gran qualitat nutricional, cal revisar-lo i fer-lo
més intel·ligent. L’etiquetatge hauria d’informar i no confondre.
Alternatives i solucions:
Com a professionals de la salut, defensem un etiquetatge clar i útil, però també rigorós i
basat en evidències. També és fonamental invertir en educació nutricional per a la població.
Una eina d’etiquetatge mai substituirà la capacitat crítica d’un consumidor format i ben
informat.
Conclusions:
1.El Nutri-Score pot ser útil per fer eleccions informades dins d’una mateixa categoria
d’aliments. Però no pot ser l’únic criteri a l’hora de decidir què és saludable i què no.
Com a dietista-nutricionista, recomane: no et deixes portar només pels colors de l’etiqueta.
Llegeix, informa’t i confia en els aliments de veritat: aquells que no necessiten gaire
publicitat perquè ja formen part de la nostra cultura alimentària.
Per Layna Grau García, Dietista